El (Ter)annà d’un territori industrialitzat: dels molins a les grans colònies industrials

Abstract

Al 1824 es té constància a Torelló del primer molí hidràulic per a moldre el blat que canvia la seva concessió de l’aigua per a utilitzar-la per cardar la llana i el cotó. Aquell mateix any ja es troben diferents concessions per utilitzar les aigües per a una fàbrica tèxtil a Roda de Ter i a Manlleu. És a partir d’aquest moment quan durant els pròxims 150 anys, el Ter passa a ser colonitzat en tot el seu recorregut per fàbriques que acabarien transformant el territori i el paisatge. La industrialització del Ter va comportar unes 29 colònies industrials i 37 fàbriques tèxtils (BAYON 2005), a més de noves vies de comunicació, el ferrocarril, nous habitatges, ponts i canals, que van transformar i canviar un territori eminentment rural. El resultat és un dels rius més densificats i amb una distribució en el territori de petites taques disperses. La conca fluvial del Ter, des de l’edat mitjana ja era una vall poblada i treballada per pagesos i camperols. Quan la indústria vol implantar-se a la vall, no es troba amb un territori erm. L’agricultura deixa unes preexistències que condicionaran la posició de les noves fàbriques. Per tant, un projecte territorial basat en l’ús de l’aigua i el rendiment econòmic que s’inicia amb la posició d’aquestes preexistències de l’agricultura en el territori del Ter. Un patrimoni que també s’ha de tenir present en la història de la indústria. Tot aquest patrimoni, ja no té una funció industrial; no és només un rastre de la història i de la identitat del lloc, sinó que és també una oportunitat per a seguir construint un futur per al territori. Aquest article forma part d’una investigació que pretén explicar com van succeir aquests canvis i perquè en el Ter tenen un tarannà diferent. In 1824 there is evidence in Torelló of the first hydraulic mill to grind wheat that changes water’s concession to use it for carding wool and cotton. That same year, different concessions to use the water for a textile plant are found in Roda de Ter and Manlleu. From that moment, and during 150 Ter River would be colonized in its entire itinerary by plants that would end up transforming the territory and the landscape. The industrialization of the Ter River implied around 29 industrial colonies and 37 textile plants (BAYON 2005),, as well as new communication routes, the railway, new housing, bridges and canals that transformed and changed the existent rural territory. The result is one of the most densified rivers with a territorial distribution of small disperse patches. Since middle age the Ter river basin was a populated area cultivated by farmers. Tracks left by agriculture will influence industry settlement, affecting the location of the new plants location. In fact, this regional project, based on the water as a energy and the economical benefits, starts on the watermills. This heritage has to be in the industrial history. All this heritage, which has not industrial function, is currently not just a track from the history and identity of the place, but also an opportunity to keep building a future for the territory. This paper is part of a research that expects to explain how these changes took place and why do they have a different character (tarannà) in the Ter river.