Dels carrers a la modalitat o dels escacs al parxís

Abstract

El 1984 es va realitzar un seminari interdisciplinari sobre les Vies de Barcelona. En aquells moments la preocupació era completar la vialitat de la ciutat i recuperar el caràcter cívic de les vies. La pressió del tràfic de vehicles havia convertit els carrers de la ciutat en autèntiques autopistes urbanes i en molts casos, com a Glasgow, la ciutat havia estat devastada per la febre automobilística. Des de la Universitat s’apostava per una vialitat integradora de la vida urbana, rebutjant el model automobilístic. La aportació d’aquestes idees a traves dels professors que es van integrar en els nous ajuntaments democràtics va permetre redreçar la situació cap una nova vialitat cívica. Anys després la intermodalitat s’ha apropiat dels carrers sense pietat. El panorama és desolador, la pintura ja puja per les voreres a les maleïdes super illes. In 1984, an interdisciplinary seminar about the Roads of Barcelona took place At that moment, the concern was to complete the road system of the city and recover the civic character of the roads. The pressure of the vehicular traffic had turned the streets into authentic urban highways and in many cases, as in Glasgow, the city had been devastated by the car fever. The academy was betting on roads that integrate urban life, rejecting the automobile model. The ideas from the professors who integrated the new democratic municipalities, contributed to redirect the former situation towards a new civic road. Years later, the streets had been appropriated by intermodality without mercy. The picture is bleak and the paint is already climbing the sidewalks in the damn super blocks.