L'origen dels errors en el sistema verbal dels estudiants de català com a llengua estrangera

Abstract

   L'objectiu d'aquest estudi és caracteritzar el sistema verbal de quatre interllengües d'aprenents de català: la de parlants de castellà i gallec, d'italià, de francès i d'anglès. Després d'identificar les característiques de cada sistema verbal, la finalitat és comparar quines característiques són qualitativament similars independentment de la primera llengua dels parlants. Per assolir el propòsit, s'ha analitzat una mostra de 48 escrits d'estudiants de català tant en context d'immersió com a l'estranger, el nivell dels quals va des de l'A2 al B1 alt-B2 baix del Marc europeu comú de referència (MECR). Les diferències es descriuen d'acord amb les variacions amb relació al temps, l'aspecte, el mode, l'ús de verbs buits, el règim verbal, l'ús de perífrasis verbals i la concordança. Les dades s'adrecen des del marc teòric de la transferència a terceres llengües i la teoria de la processabilitat (Pienemann, 1998). Havent observat les idiosincràsies i les similituds de les diverses interllengües, s'arriba a la conclusió que l'aspecte, l'ús dels verbs buits i les perífrasis verbals són característiques comunes, malgrat haver-hi diferències qualitatives entre elles. Es raona que els errors de la mostra s'expliquen millor dintre del marc de la teoria de la processabilitat que en el del model de preeminència tipològica (Rothman, 2011) i el model de proximitat lingüística (Westergaard, 2011) i es consideren les implicacions dels resultats de cara a futures línies de recerca i el desenvolupament de materials didàctics.