censura franquista en la traducció catalana de «Set diàlegs de bèsties», de Colette

Abstract

El 1948 una breu onada de permisos atorgats per la censura franquista va esperonar la represa de la traducció catalana. Establerts els precedents de les primeres autoritzacions, l’editorial Aymà va sol·licitar el permís per publicar la traducció al català de Sept dialogues de bêtes (1905), de l’autora francesa Colette. Després d’una negociació entre Aymà i el Director General de Propaganda, Florentino Pérez Embid, el Ministerio de Información y Turismo (MIT) va autoritzar la publicació, en edició de bibliòfil i tiratge reduït, a condició que l’editor suprimís una part cabdal del text. L’obra, traduïda per Joan Oliver i publicada l’any 1952 a Barcelona, constitueix una de les escasses traduccions catalanes autoritzades pel franquisme de la primera etapa. Aquest article ressegueix el trajecte de Set diàlegs de bèsties dins dels circuits de la censura administrativa, mostra els criteris pels quals es van regir les recomanacions dels censors i presenta les estratègies que va emprar l’editor per obtenir-ne el permís.