L’illa del tresor? Però que no estava traduït, ja?

Abstract

A propòsit de la seva traducció de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, l’autor destacael fet que es tracta probablement d’una de les obres literàries en llengua anglesa de la qual s’han fet més traduccions al català, cosa que avalua positivament, atès que mai no pot existir una traducció definitiva. Fent servir dos o tres exemples de la seva pròpia traducció, il·lustra allò que defineix com l’estil del traductor, el qual consistirà en un biaix i unes estratègies que poden variar molt entre un traductor i un altre, però, per unes vies o unes altres, sempre hauran d’anar a encaminades a recrear l’estil de l’autor. Referint-se al seu propi estil de traduir, assenyala l’oralitat com una de les seves prioritats, així com la preservació de determinats recursos lingüístics perfectament genuïns que les tendències actuals dels usuaris de la llengua catalana han anat marginant a favor d’unes opcions més artificioses.