Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual

Abstract

En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria linguistica i la practica lexicografica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teorics i pel fet de no tenir en compte els avencos que s’han produit en la descripcio de les unitats lexiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base linguistica, d’una manera mes o menys sistematica, especialment pel que fa a la combinatoria lexica, a les estructures sintactiques i a les restriccions de seleccio, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referencia. En el cas del catala s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versio del Diccionari manual de la llengua catalana, que es en curs de redaccio.