Simulacres per a la reactivació territorial i la redensificació urbana

Abstract

Objectius El curs planteja una revisió crítica de l’ocupació del territori a partir de l’estudi pràctic de models de creixement diversos: el polígon residencial, el polígon industrial, la ciutat jardí, i les vores entòpiques dels teixits urbans. El curs suggereix la necessitat d’una reactivació territorial, associada a la de-creixement, i la re-densificació urbana. Es proposa analitzar acuradament aquest assentaments treballant en diferents escales, començant pel reconeixement de l’escala territorial fins arribar a la tipologia residencial i el detall arquitectònic. En aquest sentit, el curs és un exercici que abasta alhora el planejament i el projecte arquitectònic.   Base pedagògica El treball a diferents escales suggereix que els exercicis es puguin desenvolupar en grup en primera instància, i individualment quan l’estudiant s’enfronta a l’escala de l’espai públic i l’objecte arquitectònic. El curs fomenta el debat reflexiu col·lectiu i individual, i incorpora la recerca com a un dels estadis del procés d’aprenentatge; especialment quan l’alumne necessita estudiar les tipologies residencials construïdes les dècades de 1960 i 1970.   Contingut docent La dissolució del límit entre centre i perifèria és una realitat que s’evidencia en algunes ciutats europees. En assentaments urbans perifèrics allò que fins ara s’entenia únicament com un conflicte, com per exemple els espais urbans generosos -però degradats-, els conjunts d’habitatges construïts modestament en dècades dels 60’ i 70’, i els arxipèlags d’urbanitzacions disseminades pel territori especialment durant el canvi de segle, ara s’entenen com una oportunitat (i una necessitat) basada en els seu potencial real de millora. Per altra banda, els polígons industrials amb algun grau d’obsolescència, o bé aquells que s’han sobredimensionat i presenten carrers i parcel·les buides i expectants, també reclamen una revisió que les faci partícips de les condicions urbanes. Allò que ara s’ha entès com un problema assenyala la necessitat d’una revisió crítica i informada, a la manera de Banham en la seva visió retro activa sobre la ciutat de Los Angeles. Entendre els teixits perifèrics com un patrimoni construït en el que cal actuar convida a llegir-los atentament. Analitzar la millora de les comunicacions, el sistema de mobilitat i transport, i per tan valorar la gestió infraestructural i socioeconòmica del territori; catalogar les tipologies residencials diverses, reconeixent els seus valors arquitectònics i el seu potencial; analitzar els sistemes constructius, la millora de l’eficiència energètica a partir de l’aplicació de sistemes passius, retornar la permeabilitat al sòl, i fer-ho tot des d’un punt de vista que ajudi a reconsiderar en aquestes contextos la idea de conjunt arquitectònic i en definitiva, de barri humanitzat. La millora constructiva i l’eficiència energètica del parc d’habitatges, la revisió i re densificació de l’espai públic dels polígons residencials i la transformació dels polígons industrials, i per tan, la revisió de la identitat urbana, són clars exemples de problemàtiques que troben en el context acadèmic un espai de recerca, debat i aprenentatge importants. El «never demolish» enunciat per Lacaton i Vassal és una actitud que es te en consideració.   Metodologia Ambdós quadrimestres s’enceten amb el reconeixement del lloc. Trepitjar el terreny i redibuixar el lloc: en sí mateix, projecte, conjuntament amb l’elaboració de vídeos i enquestes que aportin conclusions reveladores per a les següents fases dels exercicis. El curs planteja als alumnes una revisió dels models de creixement i les seves tipologies, i l’estudi de múltiples casos d’estudi. Més endavant, es requerirà als estudiants la formulació d’una hipòtesi i d’un concepte arquitectònic que defineixi la proposta projectual. Els alumnes escolleixen (en grup) un àmbit de treball (barri, polígon industrial o urbanització de baixa densitat) en el que formulen inicialment un hipòtesis conjunta, i en el que desenvolupen individualment un projecte, fonamentat en un concepte, i que planteja sinèrgies amb la resta de projectes del grup.   Instruments L’eina fonamental del curs és el dibuix. A diferents escales, el dibuix reflecteix l’àmbit territorial, el del barri, el del polígon industrial, el de l’espai públic, arribant fins al més estrictament arquitectònic. Els dibuixos s’acompanyen amb maquetes, altre cop a diferents escales i amb diferents graus d’abstracció. L’enquesta, el vídeo, i l’escriptura com a reflex directe del pensament completen la instrumentalització del curs. Durant tot l’any s’imparteixen classes on s’analitzen casos d’estudi i es considera que el viatge és a una eina important per al descobriment iniciàtic de la disciplina. Resultats l curs pretén consolidar l’adquisició de coneixements, el pensament crític i el desenvolupament de sistemes de representació personals. La comprensió de la dimensió, el potencial i les incerteses de la disciplina es posen sobre la taula i evidencien la complexitat de l’arquitectura. L’alumne assumeix la consciència del potencial de transformació de l’arquitectura i en pot calibrar la seva influència en el context socioeconòmic i territorial. The course proposes a critical review of the occupation of the territory based on the practical study of different models of growth in Camp de Tarragona: the residential areas, the industrial clusters, the garden city, and the entropic borders of the urban fabric. The course suggests the need for a territorial reactivation associated with the idea of controlled growth or decrease, and the idea of urban redensification. It is proposed to carefully analyse different settlements working at different scales, starting with the recognition of the territorial scale up to residential typology and architectural detail. In this sense, the course is an exercise that simultaneously integrates territorial and urban planning, and the architectural project. El curso plantea una revisión crítica de la ocupación del territorio a partir del estudio práctico de diferentes modelos de crecimiento en el Camp de Tarragona: el polígono residencial, el polígono industrial, la ciudad jardín, y los bordes entrópicos de los tejidos urbanos. El curso sugiere la necesidad de una reactivación territorial asociada a la idea de crecimiento controlado o decrecimiento, y a idea redensificación urbana. Se propone analizar cuidadosamente diferentes asentamientos trabajando a diferentes escalas, empezando por el reconocimiento de la escala territorial hasta llegar a la tipología residencial y al detalle arquitectónico. En este sentido el curso es un ejercicio que integra simultáneamente el planeamiento territorial y urbano, y el proyecto arquitectónico.