{"title":"El professor Besalú i la renovació pedagògica: en defensa de la tradició i de l’actitud il·lustrada.","authors":"C. V. Torrano","doi":"10.1344/tempseducacio2020.58.23","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Ens congratula presentar el discurs d’ingrés com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans del professor Xavier Besalú, mestre i pedagog, que ha impartit durant molts anys docència a la Universitat de Girona i que ha ocupat llocs de responsabilitat en diferents organismes i institucions, entre les que destaca Rosa Sensat, sense oblidar la seva militància sindical i en organitzacions com Càritas. De fet, abans d’aquest reconeixement, aquesta revista el va convidar a deixar constància del seu testimoni pedagògic, de la seva trajectòria personal, cosa que va fer amb l’article «Una formació: escenaris, persones, lectures» (TE, núm. 44, 2013, p. 211-238). A banda de la seva història vital, en què va donar compte i raó del seu compromís amb els més vulnerables, quelcom que ha estat una constant en una vida dirigida a lluitar contra la pobresa i les injustícies socials, el professor Besalú ha publicat altres treballs com ara són «Perplexitat, miratges i resistències (el retorn de la pedagogia)» (TE, núm. 26, 2002, p. 213-235), «L’escola i el futur» (TE, 28, 2015, p. 257-274), «Pedagogia, instituts d’educació secundària i orientació educativa» (TE, núm. 43, 2012, p. 281-292) i «Infants i joves gitanos: èxit escolar i construcció de la identitat» (TE, 48, 2015, p. 257-274). Ens trobem, doncs, davant d’un autor compromès socialment i cívica, que coneix els problemes de prop i que ens ha confiat diversos originals que traspuen una convicció ferma en el valor de l’educació com a vehicle de transformació social i, alhora, una participació inequívoca amb el pensament crític i la renovació pedagògica, d’acord amb una tradició històrica que ve de lluny. Podem afegir que el professor Besalú roman allunyat de pensades i ocurrències genialoides, alhora que es desmarca quan convé d’allò políticament correcte. A la vista del que diem, no és gens estrany que l’Institut d’Estudis Catalans hagi reconegut la vàlua i els mèrits del professor Besalú que així assoleix la distinció de ser membre de l’Acadèmia científica de Catalunya per excel·lència.","PeriodicalId":181321,"journal":{"name":"Temps d’Educació","volume":"7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Temps d’Educació","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/tempseducacio2020.58.23","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
Ens congratula presentar el discurs d’ingrés com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans del professor Xavier Besalú, mestre i pedagog, que ha impartit durant molts anys docència a la Universitat de Girona i que ha ocupat llocs de responsabilitat en diferents organismes i institucions, entre les que destaca Rosa Sensat, sense oblidar la seva militància sindical i en organitzacions com Càritas. De fet, abans d’aquest reconeixement, aquesta revista el va convidar a deixar constància del seu testimoni pedagògic, de la seva trajectòria personal, cosa que va fer amb l’article «Una formació: escenaris, persones, lectures» (TE, núm. 44, 2013, p. 211-238). A banda de la seva història vital, en què va donar compte i raó del seu compromís amb els més vulnerables, quelcom que ha estat una constant en una vida dirigida a lluitar contra la pobresa i les injustícies socials, el professor Besalú ha publicat altres treballs com ara són «Perplexitat, miratges i resistències (el retorn de la pedagogia)» (TE, núm. 26, 2002, p. 213-235), «L’escola i el futur» (TE, 28, 2015, p. 257-274), «Pedagogia, instituts d’educació secundària i orientació educativa» (TE, núm. 43, 2012, p. 281-292) i «Infants i joves gitanos: èxit escolar i construcció de la identitat» (TE, 48, 2015, p. 257-274). Ens trobem, doncs, davant d’un autor compromès socialment i cívica, que coneix els problemes de prop i que ens ha confiat diversos originals que traspuen una convicció ferma en el valor de l’educació com a vehicle de transformació social i, alhora, una participació inequívoca amb el pensament crític i la renovació pedagògica, d’acord amb una tradició històrica que ve de lluny. Podem afegir que el professor Besalú roman allunyat de pensades i ocurrències genialoides, alhora que es desmarca quan convé d’allò políticament correcte. A la vista del que diem, no és gens estrany que l’Institut d’Estudis Catalans hagi reconegut la vàlua i els mèrits del professor Besalú que així assoleix la distinció de ser membre de l’Acadèmia científica de Catalunya per excel·lència.