{"title":"Pedagogia per a una memòria democràtica","authors":"Isabel Carrillo i Flores, Presentació","doi":"10.1344/te2022.62.1","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Maria Zambrano, en la seva obra Persona y Democracia, afirma la democràcia com a ordre de vida on l’aprendre a ser i l’aprendre a conviure són possibles. Un ordre en moviment, no determinat ni estàtic, que es va creant i es fa present amb la participació de tothom com a persones amb trets diferencials i biografies diverses. És en el reconeixement que es forma part d’una societat de contorns i essències democràtiques, que es pot adquirir una visió més justa de la pròpia realitat i, a través d’ella, de tota la realitat humana. Recuperem aquí les paraules de Zambrano per afirmar que la democràcia justa necessita de processos pedagògics estimuladors de la consciència històrica, d’un saber veure que, com a contrapunt a una moral desvirtuada «hecha de desdenes persistentes, de negación a ver, pensar, percibir; a vivir a modo íntegro», tenim el dret i el deure de conformar «una ética de la historia» o «una historia en modo ético». Esdevé aquest fer ètic en expressió de responsabilitat en presents on res pot justificar la inacció que pot portar a «dispensar al ser humano de abrazar su tiempo, su circunstancia histórica» (Zambrano, 1988, p. 25).","PeriodicalId":181321,"journal":{"name":"Temps d’Educació","volume":"40 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Temps d’Educació","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/te2022.62.1","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
Maria Zambrano, en la seva obra Persona y Democracia, afirma la democràcia com a ordre de vida on l’aprendre a ser i l’aprendre a conviure són possibles. Un ordre en moviment, no determinat ni estàtic, que es va creant i es fa present amb la participació de tothom com a persones amb trets diferencials i biografies diverses. És en el reconeixement que es forma part d’una societat de contorns i essències democràtiques, que es pot adquirir una visió més justa de la pròpia realitat i, a través d’ella, de tota la realitat humana. Recuperem aquí les paraules de Zambrano per afirmar que la democràcia justa necessita de processos pedagògics estimuladors de la consciència històrica, d’un saber veure que, com a contrapunt a una moral desvirtuada «hecha de desdenes persistentes, de negación a ver, pensar, percibir; a vivir a modo íntegro», tenim el dret i el deure de conformar «una ética de la historia» o «una historia en modo ético». Esdevé aquest fer ètic en expressió de responsabilitat en presents on res pot justificar la inacció que pot portar a «dispensar al ser humano de abrazar su tiempo, su circunstancia histórica» (Zambrano, 1988, p. 25).