«Hicieron todo conmigo, pero no han podido al final»: contínuum de violències, agència i resistències en les migracions forçades per raons de gènere

Abstract

Les migracions forçades per raons de gènere són moviments principalment de dones que per motius relacionats amb les violències masclistes s’escapen del lloc d’origen o no hi tornen. En el present article, el gènere és la categoria d’anàlisi i des de l’etnografia amb orientació feminista s’estudia com influeix en les trajectòries de vida d’aquestes dones. El contínuum de violències que viuen en les etapes del procés migratori —origen, motius de fugida o no retorn, viatge i país d’arribada/destinació— està marcat pel patriarcat però també per la intersecció amb altres sistemes de dominació com són el racisme, el classisme, l’edadisme i el capacitisme. Les violències es duen a terme en espais privats i públics (àmbit familiar, comunitari i estatal), majoritàriament són exercides per homes i es reprodueixen en un camp social transnacional, creant noves formes d’estratificació global. Depressió, soledat, aïllament, enyorança i precarietat són algunes de les conseqüències d’aquestes vivències. La capacitat d’agència i les estratègies de resistència per a la supervivència són múltiples: acceptar de manera conscient, escapar-se i implicar-se per posar fi a les violències masclistes. Les dones van desfent-se de les imposicions patriarcals, passen de ser víctimes a supervivents i, per tant, esdevenen subjectes actius de canvi i transformació.