La reforma del artículo 32 del TRLPI: una reforma explosiva, injustificada y doblemente inútil

La reforma de l’article 32 TRLPI introduida per la Llei 21/2014 afecta dos temes ben dispars i que poc tenen a veure amb el limit de cita al qual tradicionalment ha anat referit aquest article: l’agregacio de noticies en linia i les finalitats educatives i de recerca. Per a tots dos, la llei autoritza directament certs usos a traves de limits de diferent calat. La introduccio d’un limit per a permetre que agregadors i motors de cerca portin a terme enllacos a continguts periodistics disponibles en linia es una de les questions que mes critiques va aixecar en la tramitacio parlamentaria d’aquesta llei; no nomes per la inseguretat juridica que es deriva de la seva redaccio i per la subjeccio del primer al pagament d’una compensacio equitativa de gestio col·lectiva obligatoria, sino tambe perque es tracta d’una mesura que es contraria al dret de la UE i al dret internacional i pot tenir efectes contraris a la lliure competencia i al correcte funcionament del mercat interior de la UE. Per a les finalitats educatives i de recerca, s’amplia el limit ja existent en l’article 32.2 TRLPI (que passa a ser l’article 32.3 TRLPI) per a cobrir l’us de petits fragments a l’educacio reglada, tambe a distancia, i s’introdueix un limit nou (art.32.4 TRLPI) per a permetre l’us parcial de publicacions per part d’universitats i centres publics de recerca. Tots dos limits son insuficients per a cobrir les necessitats de l’educacio i recerca i que queden lluny de l’abast permes pel limit previst en l’article 5.3(a) Directiva 2001/29/CE.