L’avaluació de la reestandardització del català: la definició del problema

catalaAquest treball s’emmarca en la nostra recerca sobre avaluacio de la reestandarditzacio del catala (Costa, 2016, 2019, i en premsa a i b). Aquesta recerca intenta explorar fins a quin punt les noves ortografia i gramatica catalanes (IEC, 2016 i 2017) es poden avaluar com ho son la planificacio de la terminologia i la politica i la planificacio linguistiques. En aquest treball s’exposa una analisi dels documents de presentacio de la reestandarditzacio oficial del catala, d’acord amb un model d’avaluacio de la planificacio terminologica (Fathi, 2017) i un d’avaluacio de la politica i la planificacio linguistiques (Gazzola, 2014). Despres de recordar el model d’estandarditzacio de Haugen (1983) amb conceptes complementaris de Cooper (1989), Garvin (1992), Lamuela (1994), Branchadell (2001) i Cerruti, Crocco i Marzo (2017), aquest model s’aborda a partir de les perspectives de Fathi (2017) i Gazzola (2014), amb exemples del que s’ha fet en la reestandarditzacio oficial del catala. Les principals contribucions originals d’aquest treball son aquesta analisi del model de Haugen a partir dels models d’avaluacio de Fathi i Gazzola i l’exposicio de com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aborda explicitament la definicio del problema que la reestandarditzacio hauria de solucionar. EnglishThis study is set within the framework of our research evaluating the restandardisation of Catalan (Costa, 2016, 2019, and in press-a and in press-b). The purpose of this research is to explore the extent to which the new Catalan spelling and grammar (IEC, 2016 and 2017) can be evaluated in the same way as terminology planning or linguistic policy and planning. This paper makes an analysis of the documents presenting the official restandardisation of Catalan, according to a terminology planning evaluation model (Fathi, 2017) and a linguistic policy and planning evaluation model (Gazzola, 2014). After recalling the standardisation model of Haugen (1983) with supplementary concepts of Cooper (1989), Garvin (1992), Lamuela (1994), Branchadell (2001), and Cerruti, Crocco and Marzo (2017), this model is approached from the standpoints of Fathi (2017) and Gazzola (2014), with examples of what has been done in the official restandardisation of Catalan. The foremost original contributions of this study are this analysis of the Haugen model on the basis of the evaluation models of Fathi and Gazzola, and the description of how IEC explicitly approaches the definition of the problem which the restandardisation should solve.