{"title":"创造性社会学的自然方法:反对还原主义","authors":"Dafne Muntanyola","doi":"10.28939/iam.debats-135-2.2","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia dela cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu,1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició socialforma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix lacreativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologiade la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistesni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereixuna mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macrocom a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menyslegítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològicapot reforçar críticament la creativitat","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2021-11-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme\",\"authors\":\"Dafne Muntanyola\",\"doi\":\"10.28939/iam.debats-135-2.2\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia dela cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu,1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició socialforma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix lacreativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologiade la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistesni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereixuna mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macrocom a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menyslegítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològicapot reforçar críticament la creativitat\",\"PeriodicalId\":42203,\"journal\":{\"name\":\"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat\",\"volume\":\" \",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.1000,\"publicationDate\":\"2021-11-29\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.2\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q4\",\"JCRName\":\"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-135-2.2","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY","Score":null,"Total":0}
Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme
En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia dela cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu,1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició socialforma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix lacreativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologiade la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistesni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereixuna mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macrocom a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menyslegítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològicapot reforçar críticament la creativitat