L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte. Introducció a la secció monogràfica “l’Administració pública i la cura de les persones” (CA-ES)

A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandemia de la COVID-19– es defensa una exigencia etica i tambe politica consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma politic on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders publics, a banda de les relacions comunitaries, no reduit a la condicio de ciutada. La definicio d’un estat del benestar util ha de tenir en compte prestacions publiques eficaces i eficients, amb una gestio publica al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atencio i el bon tracte. Aixo comporta per part dels poders publics una preocupacio en tres ambits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d'ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de politiques publiques que es mouen en l’ambit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignacio pressupostaria adequada –no precaria–, i pressuposen una concepcio “social” de la democracia. Al final es presenten les aportacions a la part monografica del present numero de la Revista.