Los centros de acogida para víctimas de violencia de género en Galicia y Asturias, ¿modelos arquitectónicos de hogar?

A l'Anglaterra dels anys 70 de segle XX, es van posar en marxa els primers refugis per a victimes de violencia de genere, impulsats per activistes i organitzacions feministes. Amb el temps, s'han incorporat com un imprescindible recurs d’habitatge a la politica de lluita contra la violencia de genere. Malgrat aixo, al menys fins al moment, a Espanya no s'ha tingut en compte l'adequacio de les seves condicions arquitectoniques a el doble objectiu que han de satisfer: protegir les dones dels seus agressors, d'una banda, i donar-los suport per superar la seva lesiva situacio per un altre. Segons aixo, els centres han de proporcionar seguretat, aixi com benestar fisic i psicologic, aspectes que responen a unes caracteristiques espacials i formals que estan per definir. L'article proposa determinar-les a partir de la llaritat, terme que lliga les qualitats espacials propies de la llar amb indicadors arquitectonics mesurables, independents de el programa, l'organitzacio, l'enfocament conceptual i el tipus residencial del recurs. L'aplicacio d'aquest conjunt d'indicadors constitueix un metode per a la valoracio, individual o comparada, de qualsevol centre d'acollida, a l'assenyalar els requeriments espacials i formals necessaris per a la posada en marxa de el recurs d’habitatge. Per verificar la seva idoneitat s'aplica a tres exemples que, ubicats en l'ambit territorial de les comunitats autonomes de Galicia i Asturies, representen les tres modalitats existents de centres. Els resultats mostren la utilitat del metode, sigui com una eina per al diagnostic dels centres existents, sigui com una guia per al projecte arquitectonic, ex novo o de condicionament.