{"title":"没食子色的术语:探索的丛林","authors":"Paula Teixeira Moláns","doi":"10.17979/rgf.2021.22.0.8827","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"O vocabulario das cores básicas en galego é un campo semántico que está por descubrir. Este artigo revisa dúas primeiras achegas nesta dirección: Villanueva Gesteira (2009) e Teixeira Moláns (2014), que exploraron o emprego deste vocabulario en diferentes xeracións de galegofalantes. Ambos os traballos concordan en observar marcadas diferenzas lexicais nos distintos grupos de idade. Con todo, estas investigacións documentan solucións léxicas dispares e só os datos de Teixeira Moláns apuntan cara á existencia de distribucións categoriais distintas. Á vista de estes traballos seren insuficientes e non concluíntes, na sección final exponse unha serie de preguntas que unha pesquisa de máis envergadura debería responder. Finalmente, anúncianse as metodoloxías e algúns achados iniciais que esta tal investigación, xa en curso, vén de documentar.","PeriodicalId":31795,"journal":{"name":"Revista Galega de Filoloxia","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2021-12-09","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Os termos para as cores en galego: unha selva por explorar\",\"authors\":\"Paula Teixeira Moláns\",\"doi\":\"10.17979/rgf.2021.22.0.8827\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"O vocabulario das cores básicas en galego é un campo semántico que está por descubrir. Este artigo revisa dúas primeiras achegas nesta dirección: Villanueva Gesteira (2009) e Teixeira Moláns (2014), que exploraron o emprego deste vocabulario en diferentes xeracións de galegofalantes. Ambos os traballos concordan en observar marcadas diferenzas lexicais nos distintos grupos de idade. Con todo, estas investigacións documentan solucións léxicas dispares e só os datos de Teixeira Moláns apuntan cara á existencia de distribucións categoriais distintas. Á vista de estes traballos seren insuficientes e non concluíntes, na sección final exponse unha serie de preguntas que unha pesquisa de máis envergadura debería responder. Finalmente, anúncianse as metodoloxías e algúns achados iniciais que esta tal investigación, xa en curso, vén de documentar.\",\"PeriodicalId\":31795,\"journal\":{\"name\":\"Revista Galega de Filoloxia\",\"volume\":\" \",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2021-12-09\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Revista Galega de Filoloxia\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.17979/rgf.2021.22.0.8827\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q3\",\"JCRName\":\"Arts and Humanities\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Revista Galega de Filoloxia","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.17979/rgf.2021.22.0.8827","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"Arts and Humanities","Score":null,"Total":0}
Os termos para as cores en galego: unha selva por explorar
O vocabulario das cores básicas en galego é un campo semántico que está por descubrir. Este artigo revisa dúas primeiras achegas nesta dirección: Villanueva Gesteira (2009) e Teixeira Moláns (2014), que exploraron o emprego deste vocabulario en diferentes xeracións de galegofalantes. Ambos os traballos concordan en observar marcadas diferenzas lexicais nos distintos grupos de idade. Con todo, estas investigacións documentan solucións léxicas dispares e só os datos de Teixeira Moláns apuntan cara á existencia de distribucións categoriais distintas. Á vista de estes traballos seren insuficientes e non concluíntes, na sección final exponse unha serie de preguntas que unha pesquisa de máis envergadura debería responder. Finalmente, anúncianse as metodoloxías e algúns achados iniciais que esta tal investigación, xa en curso, vén de documentar.