{"title":"加泰罗尼亚语复数中的第一人称和第二人称单调词尾。地理语言的历时性方法","authors":"Mar Massanell i Messalles","doi":"10.1344/AFEL2018.8.7","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Una de les evolucions caracteristiques del catala, enfront d’altres llengues romaniques, es el tancament en [e] de A atona en sil·laba final travada llatina o romanica ( ROS A S > ros e s , CANT A NT > cant e n , ASPAR A GU > esparr e c ). Malgrat aixo, les terminacions atones de primera i segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l’abast del tancament esmentat ([kan'taβ a m], [kanta' ɾ i a w]). En el present article, partint d’un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l’area en que les terminacions atones - AMUS , - ATIS han arribat a un resultat diferent de - em , - eu . Tot seguit, amb l’ajuda de materials cartografiats en l’ Atles Linguistic del Domini Catala ( ALDC ) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Catala Antic ( CICA ), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonetics. Finalment, a l’empara del marc teoric de la morfologia natural, es basteix una justificacio per als canvis en les terminacions atones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversio de variants al·lofoniques en autentics al·lomorfs, gracies a la redistribucio dels quals dins dels paradigmes temporals s’assoleix una major congruencia del sistema flexiu verbal.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":"159-258"},"PeriodicalIF":0.2000,"publicationDate":"2018-12-27","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català. Una aproximació diacrònica i geolingüística\",\"authors\":\"Mar Massanell i Messalles\",\"doi\":\"10.1344/AFEL2018.8.7\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"Una de les evolucions caracteristiques del catala, enfront d’altres llengues romaniques, es el tancament en [e] de A atona en sil·laba final travada llatina o romanica ( ROS A S > ros e s , CANT A NT > cant e n , ASPAR A GU > esparr e c ). Malgrat aixo, les terminacions atones de primera i segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l’abast del tancament esmentat ([kan'taβ a m], [kanta' ɾ i a w]). En el present article, partint d’un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l’area en que les terminacions atones - AMUS , - ATIS han arribat a un resultat diferent de - em , - eu . Tot seguit, amb l’ajuda de materials cartografiats en l’ Atles Linguistic del Domini Catala ( ALDC ) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Catala Antic ( CICA ), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonetics. Finalment, a l’empara del marc teoric de la morfologia natural, es basteix una justificacio per als canvis en les terminacions atones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversio de variants al·lofoniques en autentics al·lomorfs, gracies a la redistribucio dels quals dins dels paradigmes temporals s’assoleix una major congruencia del sistema flexiu verbal.\",\"PeriodicalId\":40232,\"journal\":{\"name\":\"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica\",\"volume\":\"1 1\",\"pages\":\"159-258\"},\"PeriodicalIF\":0.2000,\"publicationDate\":\"2018-12-27\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.7\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"0\",\"JCRName\":\"LANGUAGE & LINGUISTICS\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.7","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"0","JCRName":"LANGUAGE & LINGUISTICS","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
摘要
在其他罗马语言之前,加泰罗尼亚语的一个特征演变是在最后一个音节通过拉丁语或罗马语(ROS A S>ROS e S,CANT A NT>CANT e n,ASPAR A GU>esparr e c)的A中的Tank。尽管如此,在西北语变体中,不完全指示和条件的复数形式中的第一和第二个术语似乎限制了上述储罐的供应([kan'taβa m],[kan ta i a w])。这篇文章基于一个在西北部40个地区注册的机构,定义了终端-AMUS、-ATIS与-em、-eu不同结果的区域。随后,在加泰罗尼亚语言地图集(ALDC)绘制的材料和古代加泰罗尼亚信息团(CICA)应用的文件的帮助下,所研究的西北变体可以用严格的语音术语解释的可能性被放弃了。最后,结合自然形态的理论框架,足以证明复数的第一人称和第二人称无音词尾的变化是合理的,这是变音变体转换为真实变音的一部分,这要归功于变音变体在时间范式中的重新分配,从而使语言灵活系统更加一致。
Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català. Una aproximació diacrònica i geolingüística
Una de les evolucions caracteristiques del catala, enfront d’altres llengues romaniques, es el tancament en [e] de A atona en sil·laba final travada llatina o romanica ( ROS A S > ros e s , CANT A NT > cant e n , ASPAR A GU > esparr e c ). Malgrat aixo, les terminacions atones de primera i segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l’abast del tancament esmentat ([kan'taβ a m], [kanta' ɾ i a w]). En el present article, partint d’un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l’area en que les terminacions atones - AMUS , - ATIS han arribat a un resultat diferent de - em , - eu . Tot seguit, amb l’ajuda de materials cartografiats en l’ Atles Linguistic del Domini Catala ( ALDC ) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Catala Antic ( CICA ), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonetics. Finalment, a l’empara del marc teoric de la morfologia natural, es basteix una justificacio per als canvis en les terminacions atones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversio de variants al·lofoniques en autentics al·lomorfs, gracies a la redistribucio dels quals dins dels paradigmes temporals s’assoleix una major congruencia del sistema flexiu verbal.