{"title":"在街上跳舞是一种女权主义赋权。Bellywarda收藏和玫瑰军的舞蹈演讲","authors":"Maria Patricio Mulero","doi":"10.28939/iam.debats-136-1.6","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"La reivindicació dels cossos femenins a l’espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l’assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l’espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l’objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.\nA través d’entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L’Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l’objectiu d’estudiar l’apropiació de l’espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a “bé cultural no essencial”.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2022-05-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L’Armée des Roses\",\"authors\":\"Maria Patricio Mulero\",\"doi\":\"10.28939/iam.debats-136-1.6\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"La reivindicació dels cossos femenins a l’espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l’assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l’espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l’objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.\\nA través d’entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L’Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l’objectiu d’estudiar l’apropiació de l’espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a “bé cultural no essencial”.\",\"PeriodicalId\":42203,\"journal\":{\"name\":\"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat\",\"volume\":\" \",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.1000,\"publicationDate\":\"2022-05-24\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.6\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q4\",\"JCRName\":\"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.28939/iam.debats-136-1.6","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Ballar al carrer com a empoderament feminista. El discurs coreogràfic dels col·lectius Bellywarda i L’Armée des Roses
La reivindicació dels cossos femenins a l’espai públic és una constant en els moviments socials feministes. Ja sigui ocupant els carrers en protesta pels drets i la igualtat de les dones, contra l’assetjament sexual i la violació, o involucrat en altres manifestacions socials, el paper del cos femení a l’espai públic vehiculant un missatge social és reivindicat per artistes de totes les disciplines. En el camp de la dansa, algunes companyies actuen expressament en espais públics amb l’objectiu precís de conquerir-lo com a escenari per visibilitzar els cossos femenins, destacant-ne la seva diversitat i reclamant més igualtat i llibertat.
A través d’entrevistes col·lectives analitzem el discurs coreogràfic dels col.lectius Bellywarda (FatChanceBellyDance©) i L’Armée des Roses (cancan), dues companyies franceses compromeses amb la difusió del feminisme al carrer. Amb l’objectiu d’estudiar l’apropiació de l’espai urbà, la interacció i recepció amb el públic, els vincles socials entre ballarines i la transmissió dels valors feministes, hem abordat la observació de la dansa i les entrevistes des de la Sociologia de les emocions, la fenomenologia dels espais urbans, i els estudis de dones. El context de pandèmia no ens ha permès realitzar una observació de la recepció del públic al carrer, però hem pogut abordar amb elles la situació a França sobre la dansa considerada com a “bé cultural no essencial”.