Number and Gender Convergence: The Arabic Plurative

En aquest article s’analitzen les propietats morfosintactiques i semantiques d’una construccio plural/col·lectiva de l’arab, que anomeno pluratiu . S’hi mostra que el pluratiu es una tercera entitat complexa que resulta d’un proces de convergencia dels trets (i/o categories) de nombre i genere. Es comporta com una expressio sintactica que denota grups i mostra un comportament dual, ja que legitima predicacions i anafores singulars o plurals o alterna la concordanca femenina singular amb la masculina plural. En aquest sentit estricte, el pluratiu es mostra com ‘u’ i ‘molts’ alhora: denota la unitat sencera, pero tambe permet accedir a les (moltes) parts de la unitat. Establim una comparacio entre el pluratiu i els numerals de grup eslaus, d’una banda, i les llengues amb classificadors de grup, com el xines, de l’altra. S’argumenta que el singulatiu tambe es una entitat complexa que contrasta amb els col·lectius generics i els singulars normals. El sintagma SDiv resulta massa general per donar compte de les subtils diferencies en la individualitzacio i es millor dividir-lo en Satom i Sunitat.