La geografia com a metàfora i com a palimpsest. Passat i futur d’una disciplina

L’article es presenta en un format poc convencional: un intercanvi epistolar entre els autors. El diàleg gira a l’entorn de la funció i la utilitat de la geografia en el marc de la contemporaneïtat tan convulsa que vivim, en la qual l’espai continua sent transcendental a la vegada que sembla que es desmaterialitza. Partint de la suposició, i convicció, que aquesta utilitat ha existit a llarg dels darrers segles, quina ha de ser l’actual? I com exercir-la? Les respostes a aquestes preguntes no són clares ni contundents, sinó més aviat diverses i propositives, sustentades en la funció essencial de la geografia: nodrir del que Giuseppe Dematteis en deia «metàfores», descripcions intencionades de la realitat capaces de fer visible, emergir, el que no és evident del món on vivim, els seus problemes i les possibilitats que ens ofereix.