Patrimonio y rutas culturales: desarrollo territorial en clave de paisaje en experiencias internacionales en España, Italia y Argentina

El present article se centra en tres experiències internacionals de desenvolupament territorial vinculat directament amb el patrimoni i el paisatge. En particular, aborda les Senderes d'Andalusia, Espanya, la posada en valor del patrimoni ferroviari a Itàlia i el Corredor BioComechingones a l'Argentina. Cadascuna d'aquestes experiències presenta grans diferències amb respecte l'una a l'altra pel que fa a la temàtica que desenvolupen, contextos on s'insereixen i la seva extensió tant temporal com espacial, per esmentar algunes entre moltes. No obstant això, en el seu conjunt bé representen exemples de rutes culturals. I és justament aquesta paradoxa de ser diferents i al mateix també ser iguals el que desperta l'interès que justifica aquest treball. En aquest sentit, l'objectiu és identificar punts en comú en les accions, estratègies i polítiques executades per cadascuna d'aquestes experiències, que permetin conformar com a conclusió un manual de bones pràctiques possibles de ser aplicades o escalades en altres contextos. Per tal motiu, en aquest treball de tipus descriptiu, s'aplica un enfocament metodològic qualitatiu que consent en la caracterització i comparació dels tres casos d'estudi. Així mateix, s'identifiquen a priori tres eixos estructurants compartits entre les tres propostes que emmarquen conceptualment el treball: desenvolupament territorial, turisme i paisatge. Sent aquest últim el principal, enfocat des de les aproximacions culturals al paisatge que plantegen que el paisatge és una construcció social. This article focuses on three international experiences of territorial development directly linked to heritage and landscape. In particular, it addresses the Senderos de Andalucía, Spain, the enhancement of railway heritage in Italy and the BioComechingones Corridor in Argentina. Each of these experiences presents great differences from each other as regards the theme they develop, the contexts in which they are inserted and their extension both in time and in space, just to name a few among many. However, as a whole they well represent examples of cultural routes. And it is precisely this paradox of being different and also being the same that arouses the interest that justifies this work. In this sense, the aim is to identify common points in the actions, strategies, and policies carried out by each of these experiences, beyond the obvious ones, which allow the conclusion of a manual of good practices, applicable or scalable to other contexts. For this reason, in this descriptive work, a qualitative methodological approach is applied based on the characterization and comparison of the three study cases. Likewise, three shared structuring axes are identified a priori among the three proposals that conceptually frame the work: territorial development, tourism, and landscape. The latter being the main one and focused on the cultural approaches to Landscapes that state that the landscape is a social construction. El presente artículo se centra en tres experiencias internacionales de desarrollo territorial vinculado directamente con el patrimonio y el paisaje. En particular, aborda los Senderos de Andalucía, España, la puesta en valor del patrimonio ferroviario en Italia y el Corredor BioComechingones en Argentina. Cada una de estas experiencias presenta grandes diferencias con respecto la una a la otra en lo que se refiere a la temática que desarrollan, contextos donde se insertan y su extensión tanto temporal como espacial, por mencionar algunas entre muchas. Sin embargo, en su conjunto bien representan ejemplos de rutas culturales. Y es justamente esta paradoja de ser diferentes y al mismo también ser iguales lo que despierta el interés que justifica este trabajo. En este sentido, el objetivo es identificar puntos en común en las acciones, estrategias y políticas ejecutadas por cada una de estas experiencias, que permitan conformar como conclusión un manual de buenas prácticas posibles de ser aplicadas o escaladas en otros contextos. Por tal motivo, en este trabajo de tipo descriptivo, se aplica un enfoque metodológico cualitativo que consiente en la caracterización y comparación de los tres casos de estudio. Asimismo, se identifican a priori tres ejes estructurantes compartidos entre las tres propuestas que enmarcan conceptualmente el trabajo: desarrollo territorial, turismo y paisaje. Siendo este último el principal, enfocado desde las aproximaciones culturales al paisaje que plantean que el paisaje es una construcción social.