Valoración patrimonial de la capilla del Colegio de San Simón (1953-1955), en Ibagué, Colombia

Colòmbia, país tropical amb litoral Atlàntic i Pacífic, gaudeix de gran riquesa patrimonial natural i cultural, que si no es protegís es perdria. Aquesta protecció està emparada en diverses lleis nacionals, entre les quals la corresponent als BICN (Béns d’Interès Cultural Nacional). Aquest article es proposa demostrar els valors que argumenten la possibilitat de catalogar com a tal, la capella del Col·legi de Sant Simó, a Ibagué, Tolima, al centre del país. Els valors d’aquest bé s'analitzen aquí en aspectes fonamentals del reconeixement patrimonial, evidents en altres casos ja reconeguts com a BICN; valors: naturals, culturals, històrics, socials, paisatgístics i principalment urbà-arquitectònics. Amb aquesta finalitat, es fa una reflexió historiogràfica, es reconeix la bondat del disseny i l’estat de conservació, els impactes i amenaces al bé, i per tant la conveniència de catalogar-lo com a BICN i avançar el corresponent PEMP (Pla Especial de Maneig i Protecció) ). Això per protegir-lo i garantir la seva permanència a la memòria de la societat i assegurar el compromís per part de les autoritats locals al POT (Pla d'Ordenament Territorial) del municipi d'Ibagué, el qual ha d’iniciar la seva revisió properament. La capella és una obra poc coneguda de Juvenal Moya Cadena (1918-1958), que va fer notables exemples d'arquitectura religiosa a Colòmbia, que destaca pel seu disseny mitjançant closca o membrana alleugerida i l’ús de la tecnologia de la ceràmica armada, en col·laboració amb l’enginyer Guillermo González Zuleta. L’article també indaga en l’estat de l’art del disseny i la tecnologia de la construcció d’inicis dels anys 50 a Amèrica Llatina, la singular adaptació del qual al tròpic va tenir certa influència de Le Corbusier i un contrast amb els elements conceptuals i compositius d’Óscar Niemeyer i Félix Candela. Colombia, a tropical country with Atlantic and Pacific coasts, enjoys an outstanding natural and cultural heritage that would be lost if not protected. Said protection is supported by various national laws, including the one corresponding to the BICN (National Cultural Interest Assets). This article aims to demonstrate the values of the chapel of the Colegio de San Simón, in Ibagué, Tolima, in the center of the country. The building's values are analysed here in fundamental aspects of heritage recognition, evident in other cases already recognised as BICN values: natural, cultural, historical, social, landscape, and mainly urban-architectural. Hence, it carries out a historiographical reflection involving the goodness of the design and state of conservation, recognising the impacts and threats to the property. Therefore, the convenience of cataloging it as BICN and advancing the corresponding PEMP (Special Heritage Management Plan) to protect it and guarantee its permanence in the memory of society and ensure the commitment of local authorities to the POT (Territorial Ordering Plan) of the municipality of Ibagué, which should begin its review soon. The chapel is a lesser-known work by Juvenal Moya Cadena (1918-1958), who created notable examples of religious architecture in Colombia, outstanding for its design using a lightened shell or membrane and the use of reinforced ceramic technology in collaboration with engineer Guillermo González Zuleta. The chapel is a lesser-known work by Juvenal Moya Cadena (1918-1958), who created notable examples of religious architecture in Colombia, outstanding for its design using a lightened shell or membrane and the use of reinforced ceramic technology in collaboration with engineer Guillermo González Zuleta. The article also explores the state of the art of design and construction technology in the early 1950s in Latin America, whose adaptation to the tropics was influenced by Le Corbusier contrasting with the conceptual and compositional elements of Óscar Niemeyer and Félix Candela. Colombia, país tropical con litoral Atlántico y Pacífico, goza de gran riqueza patrimonial natural y cultural, que de no protegerse se perdería. Dicha protección está amparada en diversas leyes nacionales, entre ellas la correspondiente a los BICN (Bienes de Interés Cultural Nacional). El presente artículo se propone demostrar los valores que argumentan la posibilidad de catalogar como tal, la capilla del Colegio de San Simón, en Ibagué, Tolima, en el centro del país. Los valores de este bien se analizan aquí en aspectos fundamentales del reconocimiento patrimonial, evidentes en otros casos ya reconocidos como BICN; valores: naturales, culturales, históricos, sociales, paisajísticos y principalmente urbano-arquitectónicos. Para tal fin, se realiza una reflexión historiográfica, se reconoce la bondad del diseño y el estado de conservación, los impactos y amenazas al bien, y por ende la conveniencia de catalogarlo como BICN y adelantar el correspondiente PEMP (Plan Especial de Manejo y Protección). Esto para protegerlo y garantizar su permanencia en la memoria de la sociedad y asegurar el compromiso por parte de las autoridades locales en el POT (Plan de Ordenamiento Territorial) del municipio de Ibagué, el cual debe iniciar su revisión próximamente.  La capilla es una obra poco conocida de Juvenal Moya Cadena (1918-1958), quien realizó notables ejemplos de arquitectura religiosa en Colombia, que destaca por su diseño mediante cáscara o membrana aligerada y el uso de la tecnología de la cerámica armada, en colaboración con el ingeniero Guillermo González Zuleta. El artículo también indaga en el estado del arte del diseño y la tecnología de la construcción de inicios de los años 50 en América Latina, cuya singular adaptación al trópico tuvo cierta influencia de Le Corbusier y un contraste con los elementos conceptuales y compositivos de Óscar Niemeyer y Félix Candela.