Construcción semántica y forma: fundamentos de la dimensión comunicativa en la Arquitectura Contemporánea

Aquest article investiga les característiques de la concepció simbòlica de l’arquitectura al panorama que sorgeix de la crisi de la modernitat i evoluciona fins als nostres dies, així com els aspectes més significatius en relació amb la seva comprensió semàntica. Per això aborda els conceptes relacionats amb el signe i utilitza la semiòtica com a metodologia original d’anàlisi amb l’objectiu d’interpretar els elements visuals que transmeten un significat. En aquest sentit, les eines semiòtiques com a símbol, metàfora o icona, entre d’altres, interpreten l’expressió de formes arquitectòniques i formulen la seva comprensió posterior i les converteixen en eines de comunicació. Aquesta visió de l’arquitectura contemporània situa el seu llenguatge en el context de la teoria dels signes, contribuint a explicar, amb una nova metodologia, les emocions que transmet un objecte arquitectònic i la seva relació amb lintèrpret (usuari). This paper examines the characteristics of the symbolic conception of architecture in the panorama that arises from the crisis of modernity and evolves to the present day, as well as the most significant aspects in relation to its semantic understanding. To this end, the research addresses the concepts related to the sign and uses Semiotics as an original analysis methodology with the aim of interpreting the visual elements that convey a meaning. Therefore, semiotic tools such as symbol, metaphor, or icon, among others, interpret the expression of architectural forms and formulate their subsequent understanding, turning them into communication tools. This approach of contemporary architecture takes place in the context of the theory of signs, helping to explain, with a new methodology, the emotions transmitted by an architectural object and its relationship with the interpreter (user). Este artículo investiga las características de la concepción simbólica de la arquitectura en el panorama que surge de la crisis de la modernidad y evoluciona hasta nuestros días, así como los aspectos más significativos en relación con su comprensión semántica. Para ello aborda los conceptos relacionados con el signo y utiliza la Semiótica como metodología original de análisis con el objetivo de interpretar los elementos visuales que transmiten un significado. En este sentido, las herramientas semióticas como símbolo, metáfora o icono, entre otras, interpretan la expresión de formas arquitectónicas y formulan su comprensión posterior convirtiéndolas en herramientas de comunicación. Esta visión de la arquitectura contemporánea sitúa su lenguaje en el contexto de la teoría de los signos, contribuyendo a explicar, con una nueva metodología, las emociones que transmite un objeto arquitectónico y su relación con el intérprete (usuario).