Cultural Landscapes Inventories. Theories, Methods and Techniques

L'interès pels paisatges culturals des d'àmbits acadèmics i administratius s'ha incrementat en els últims decennis a causa de la globalització, amb la conseqüent pèrdua del caràcter distintiu dels territoris, i a l'acceleració dels processos de transformació del mitjà. Aquesta situació ha propiciat, com va ocórrer en el passat amb el patrimoni moble i immoble, l'elaboració d'inventaris de paisatges culturals com a primer pas perquè en prengueu coneixement, reconeixement i preservació davant els potencials impactes que posen en risc els seus valors culturals i naturals. Les diferents teories, mètodes i tècniques sobre les quals es construeixen aquests inventaris poden identificar-se a través de les respostes als següents interrogants Què s'inventariarà?, Per a què i per a qui es realitzarà l'inventari?, Qui liderarà la seva elaboració? Quin serà el procés de treball? Quina informació és necessària? Com es produirà i gestionar aquesta informació? A partir d'una anàlisi bibliogràfica es compararan els principals criteris, mètodes i tècniques aplicats en l'elaboració d'un conjunt d'inventaris de paisatges culturals d'Europa i Amèrica del Nord, i altres d'abast mundial, per a concloure que, encara que el paisatge cultural constitueix una categoria patrimonial cada vegada més assentada en la teoria i en la pràctica de la recerca i gestió del patrimoni cultural, encara necessita de la definició de criteris comunament acceptats per al seu registre i documentació. Academic and administrative interest in cultural landscapes has increased in recent decades due to globalization (and the consequent loss of distinctiveness of different territories) and accelerated process of environmental change. As occurred earlier with tangible and intangible heritage items, this has given rise to inventories of cultural landscapes as a first step towards understanding, recognizing and preserving them in the face potential threats that endanger their cultural and natural values. The various theories, methods and techniques which guide the construction of these inventories can be identified in the answers given to the following questions: What is to be inventoried? For what purpose and for whom is the inventory to be produced? Who will direct its production? How will the work be realized? What information is necessary? How will this information be generated and managed? We use a bibliographic analysis to compare the principal criteria, methods and techniques used in the development of a set cultural landscape inventories from Europe and North America, and others of world-wide reach. We conclude that, even though cultural landscapes are an increasingly established category in the theory and practice of heritage research and management, the definition of commonly accepted criteria for its recording and documentation remains necessary. El interés por los paisajes culturales desde ámbitos académicos y administrativos se ha incrementado en los últimos decenios debido a la globalización, con la consecuente pérdida del carácter distintivo de los territorios, y la aceleración de los procesos de transformación del medio. Esta situación ha propiciado, como ocurrió en el pasado con el patrimonio mueble e inmueble, la elaboración de inventarios de paisajes culturales como primer paso para su conocimiento, reconocimiento y preservación ante los potenciales impactos que ponen en riesgo sus valores culturales y naturales. Las diferentes teorías, métodos y técnicas sobre las que se construyen estos inventarios pueden identificarse a través de las respuestas a los siguientes interrogantes ¿Qué se va a inventariar?, ¿Para qué y para quién se va a realizar el inventario?, ¿Quién va a liderar su elaboración? ¿Cuál va a ser el proceso de trabajo? ¿Qué información es necesaria? ¿Cómo se va a producir y gestionar esta información? A partir de un análisis bibliográfico se compararán los principales criterios, métodos y técnicas aplicados en la elaboración de un conjunto de inventarios de paisajes culturales de Europa y Norteamérica, y otros de alcance mundial, para concluir que, aunque el paisaje cultural constituye una categoría patrimonial cada vez más asentada en la teoría y en la práctica de la investigación y gestión del patrimonio cultural, aún necesita de la definición de criterios comúnmente aceptados para su registro y documentación.