Introspecció lingüística en els reculls de lèxic ribagorçans

Aquest article aporta evidències en relació amb la varietat ribagorçana del català. En concret, sobre quina percepció en tenen els seus parlants. Ho observem sota l’abast teòric del concepte de cronotop, com a marc espaciotemporal que confereix el valor d’indicadors socials a les variables lingüístiques. Aquestes evidències venen, en part, de l’observació participativa d’activitats que entitats socials o individus han anat desenvolupant en relació amb el dialecte. La nostra font principal són compilacions de lèxic, fetes espontàniament per parlants no especialistes en llengua, que ens donen dades (1) sobre la consciència de canvi lingüístic des de la introspecció dels seus autors al llarg de dues generacions, i (2) sobre la identificació d’alguns elements que han esdevingut clarament emblemàtics del geolecte. El desvellament d’aquesta autopercepció s’explica per la presència contrastiva de la varietat estàndard. Aquest és el cas en el context administratiu català, on aquella varietat és present en els usos formals i acadèmics. Es pot confirmar en comparar el cas amb els contextos veïns de l’occità a l’Aran i del català sota l’administració aragonesa, on no trobem compilacions com les que hem assenyalat més amunt.