{"title":"Ὄνομα ὄρνις。L'etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia","authors":"Andrea Sánchez i Bernet","doi":"10.5565/rev/faventia.172","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.","PeriodicalId":510135,"journal":{"name":"Faventia","volume":"55 15","pages":""},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia\",\"authors\":\"Andrea Sánchez i Bernet\",\"doi\":\"10.5565/rev/faventia.172\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.\",\"PeriodicalId\":510135,\"journal\":{\"name\":\"Faventia\",\"volume\":\"55 15\",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2023-12-21\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Faventia\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.5565/rev/faventia.172\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"\",\"JCRName\":\"\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Faventia","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.5565/rev/faventia.172","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia
La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.