{"title":"大众宗教、亚文化、排斥和新边界:巴塞罗那 Poblenou Santet 的提议","authors":"Oriol Pascual Pérez","doi":"10.1344/contxt.2023.12.26-48","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.","PeriodicalId":474826,"journal":{"name":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","volume":"44 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2023-10-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona\",\"authors\":\"Oriol Pascual Pérez\",\"doi\":\"10.1344/contxt.2023.12.26-48\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.\",\"PeriodicalId\":474826,\"journal\":{\"name\":\"(Con)textos revista d antropologia i investigació social\",\"volume\":\"44 1\",\"pages\":\"0\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2023-10-03\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"(Con)textos revista d antropologia i investigació social\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.26-48\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"\",\"JCRName\":\"\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.26-48","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
摘要
城市墓地中的圣人是如何诞生的?其中涉及哪些过程和因素?最重要的是,是什么和谁使这一现象得以延续?本文以 2017 年至 2022 年间收集的历史和人种学数据为基础,介绍了 Santet del Poblenou 的案例,这位圣人应民众的要求,在规范和制度性信仰结构之外被封为圣徒,并被抬上祭坛,其陵墓位于巴塞罗那 Cementiri del Poblenou 或 Cementiri Vell 第一区的第四室。本文分析了 19 世纪末 20 世纪初这一信仰在巴塞罗那兴起的条件,以及它作为下层阶级典型的大众信仰得到巩固的情况。其次,在现有人种学资料的基础上,我们研究了这一现象一直延续至今的一些实践和话语延续,它始终是巴塞罗那大众阶级的一种崇拜。我们的目的是要说明关注宗教活动的重要性,因为在宗教活动中,新的、更广泛的社会排斥形式得到了体现,并反映在经济、政治、医疗和家庭等领域,同时,宗教活动也构成了一个空间和一种工具,用于生成和随后居住在其自身的符号世界中。通过这种方式,我们的目的是要说明公墓,特别是在公墓中对圣人的民间封圣,是如何为建立一种超越普通界限的城市性提供可能性的、这种城市性超越了性别、阶级、经济、政治和城市的规范和边界,而这些规范和边界恰恰构成了作为这些祭祀活动主角的社会群体的脆弱性。同样明显的是,宗教不仅可以用来表达面对现实苦难的无奈,也可以作为一种反抗和解放的手段。
Religiositats populars, subalternitats, exclusions i noves fronteres: a propòsit del Santet del Poblenou de Barcelona
Com i què precipita el naixement d'un sant en un cementiri urbà? Quins processos i factors hi intervenen? I, sobretot, què i qui manté viu tal fenomen? A partir de dades històrico-etnogràfiques recollides entre el 2017 i el 2022, el present article exposa el cas del Santet del Poblenou, un Sant canonitzat i elevat als altars a instàncies populars i fora de les estructures de la fe normativa i institucional, la sepultura del qual s’ubica a l’illa IV del departament primer del Cementiri del Poblenou o Cementiri Vell de Barcelona. S’analitzen les condicions del sorgiment d’aquesta devoció a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX i la seva consolidació com a devoció popular, pròpia de les classes subalternes. En un segon terme, a partir de materials etnogràfics actuals, s’examinen algunes de les continuïtats pràctiques i discursives que han mantingut aquest fenomen fins els nostres dies, sempre com a culte referent de les classes populars barcelonines. L’objectiu és mostrar la importància d’atendre la pràctica religiosa com un àmbit en què s’expressen velles i noves formes d’exclusió social més àmplies, reflectides en àmbits com poden ser l’econòmic, el polític, el mèdic o el familiar; alhora que, tanmateix, constitueix un espai i un instrument per la generació i posterior habitació d’universos simbòlics propis. D’aquesta manera, el que es pretén és desentramar com el cementiri, i en particular la canonització popular d’un sant al cementiri, brinda la possibilitat d’establir una urbanitat que sobrepassa els límits d’allò ordinari, que transcendeix les normes i fronteres de gènere, classe, econòmiques, polítiques, urbanes, que configuren les vulnerabilitats de les què són víctimes els grups socials protagonistes d’aquestes devocions. Fent palès, novament, que la religió pot ser presa no sols com una expressió de resignació davant la misèria real sinó també com una eina de resistència i emancipació.