escriptura «ex abundantia cordis» de María Zambrano

Aquest assaig tracta el nucli del guió original de Zambran. Des de la unió indissoluble del pensament i la vida i des de l’adhesió total a la realitat, la forma de no-ficció permet a María Zambrano alliberarse de les rígides regles d’una discursivitat racionalitzadora i desencarnada per restituir el flux de pensaments i les paraules a través de registres i tonalitats diferents. El seu intens desig comunicatiu va, doncs, més enllà de les definicions «evidents» del pensament científici es basa en la cadència, el ritme i el to, que esdevenen elements decisius de la seva escriptura.