Repensant la intervenció penitenciària des de l’acció comunitària i l’educació ciutadana

El procés de canvi de la modernitat tardana cap a la postmodernitat duu associat un necessari canvi en el model d’intervenció penal. El càstig no pot ser l’eix central de la intervenció ja que no aporta millores substancials a la persona i no facilita els processos d’inserció. La finalitat reinsertadora de la pena requereix de la necessària intervenció educativa dins els centres penitenciaris, permetent, per un costat, la dissuasió i el desistiment de la comissió de nous actes delictius, però també, la incorporació a la comunitat de forma efectiva a través de metodologies pròpies de la Pedagogia Social Comunitària.El sistema penal espanyol i català ha implementat aquest tipus d’intervenció a través de models exitosos on la participació de i en la comunitat i l’educació en valors socials i ciutadans són els eixos vertebradors de la proposta. L’article, de base teòrica, presenta els pilars del model penal proposat, a partir de l’estudi dels tres models penitenciaris actuals, els quals han estat analitzats sota quatre dimensions d’intervenció: acollida, intervenció en la etiologia delictiva, reforç dels vincles socials i, educació ciutadana a través de la participació social.