Música, aprenentatge i emocions

És una evidència científica que des de fa milers d’anys la música ha estat companya de viatge incondicional de l’ésser humà al llarg de la seva evolució; troballes de restes d’instruments musicals que daten del paleolític superior, com ara flautes fetes a partir d’ossos, ho il·lustren. I és que estem vinculats a la música fins i tot des d’abans de néixer! És innegable que, qui més qui menys, tots tenim la nostra banda sonora particular, composta per melodies o cançons que associem a vivències que ens evoquen records i —de retruc i indiscutiblement— emocions. És justament aquí on enllacem amb l’aprenentatge. Des que la neurociència i la psicologia cognitives han entrat amb força en el camp de la investigació relacionat amb l’educació s’ha fet palès que les emocions participen activament en l’aprenentatge i que són fonamentals a l’hora de plantejar les metodologies pedagògiques. Per aquest motiu, sembla clar que cal un replantejament del paper que ha de jugar la música dins de l’aula de llengua, en tant que font inesgotable d’emocions. Aquest article pretén no només promoure les cançons com a eines valuoses per motivar l’alumnat i transformar l’aula de llengua, sinó també donar mitjans al professorat que vulgui incorporar aquest recurs a les sessions.