Cooperar pel futur

Adquirir aprenentatges significatius amb metodologies basades en la repetició i en el rol passiu de l’alumnat és difícil. En canvi, comprendre processos històrics contemporanis complexos és més fàcil amb metodologies com les de l’aprenentatge cooperatiu, que es basen en la cooperació, la interdependència i el rol actiu de l’alumnat. Aquesta investigació correspon a un estudi de cas que s’estructura a partir de la intervenció educativa en una classe de 22 alumnes de primer de batxillerat d’un institut públic de la comarca del Baix Ebre, en la qual, durant deu sessions, s’estudià el procés d’aparició dels totalitarismes dels anys trenta. Durant aquestes sessions de l’assignatura d’Història del Món Contemporani es posaren en pràctica quatre tècniques cooperatives: l’1-2-4, el sac de dubtes, la cooperació estructurada i la redacció d’un blog amb equips de treball cooperatiu. Les dades recollides amb els instruments de recerca demostren que quan es respecten les premisses bàsiques de l’aprenentatge cooperatiu, s’acaben comprenent i interioritzant fàcilment una sèrie de continguts històrics que l’alumnat va demostrar que no coneixia abans de treballar cooperativament.