{"title":"特奥多尔·洛伦特,翻译和创造者","authors":"Irene Atalaya","doi":"10.28939/RVF.V2I2.45","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció, presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix, que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebres del Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentà amb la traducció del Faust el 1882, la primera en vers, i va guanyar la simpatia de personalitats com Menéndez Pelayo, Clarín o Pardo Bazán. També cultivà l’antologia, en la qual va veure el gènere perfecte per a reproduir el seu gust estètic. Les versions de Llorente van tenir un gran impacte en el polisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversos editors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedar relegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’hora de centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"230 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2018-12-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Teodor Llorente, traductor i creador\",\"authors\":\"Irene Atalaya\",\"doi\":\"10.28939/RVF.V2I2.45\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció, presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix, que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebres del Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentà amb la traducció del Faust el 1882, la primera en vers, i va guanyar la simpatia de personalitats com Menéndez Pelayo, Clarín o Pardo Bazán. També cultivà l’antologia, en la qual va veure el gènere perfecte per a reproduir el seu gust estètic. Les versions de Llorente van tenir un gran impacte en el polisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversos editors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedar relegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’hora de centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.\",\"PeriodicalId\":253887,\"journal\":{\"name\":\"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA\",\"volume\":\"230 1\",\"pages\":\"0\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2018-12-20\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.28939/RVF.V2I2.45\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"\",\"JCRName\":\"\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.28939/RVF.V2I2.45","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció, presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix, que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebres del Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentà amb la traducció del Faust el 1882, la primera en vers, i va guanyar la simpatia de personalitats com Menéndez Pelayo, Clarín o Pardo Bazán. També cultivà l’antologia, en la qual va veure el gènere perfecte per a reproduir el seu gust estètic. Les versions de Llorente van tenir un gran impacte en el polisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversos editors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedar relegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’hora de centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.