Llars i propietat immobiliària: estratègies d’acumulació i desigualtat a Espanya, 2002-2017

La propietat immobiliària ha representat tradicionalment una part substancial dels recursos econòmics de les llars espanyoles. L’evolució del mercat immobiliari al segle XXI a Espanya ha donat lloc a dues històries ben dispars. La primera història és la de la precarietat i les dificultats en l’accés a l’habitatge. Per a una part important de la població cada cop és més difícil comprar o llogar un habitatge. Els preus de l’habitatge han crescut notablement, sobretot a les grans urbs, mentre que els ingressos dels ciutadans i les llars no ho han fet al mateix ritme. La segona història és la de l’acumulació de propietats. L’habitatge a Espanya ha estat i continua sent una forma d’estalvi, d’inversió i d’especulació per a petits i grans propietaris. Les llars amb més recursos econòmics van aprofitar la caiguda dels preus de l’habitatge durant la crisi financera per acumular propietats. Aquestes dues històries ens condueixen a la següent pregunta: Quines han estat les conseqüències en la desigualtat dels canvis en la propietat d’immobles? En aquest Perspectives Demogràfiques, analitzem com està connectada l’evolució del mercat immobiliari amb la desigualtat de la riquesa a Espanya. Els resultats apunten cap a una polarització en l’accés a la propietat, ja que augmenten tant les llars sense propietats com les que en tenen tres o més. Com a conseqüència, l’acumulació de propietats immobiliàries s’ha convertit en un component cada cop més significatiu de la desigualtat de riquesa.