L’Antic Testament en la lírica i les novas a la Corona d’Aragó (segles XII-XV)

El present article aborda les relacions entre la lírica i la narrativa breu que es feia a la Corona d’Aragó en el període que va dels segles XII al XV, o sigui entre Guillem de Berguedà i Jordi de Sant Jordi, i l’Antic Testament. Recullo les aparicions de figures bíbliques que serviran als escriptors per exemplificar diverses circumstàncies, ja d’ordre sentimental, generalment per proclamar la fidelitat a la dama; personal, en el cas de qui equipara el seu procés vital a algun personatge bíblic, com s’esdevé amb Ramon Llull; polític, tot justificant una determinada organització social; per exposar alguna lliçó de caire moral, amb especial remarca del discurs misogin, particularment en el cas del trobador que més recorre als textos bíblics com és Cerverí de Girona, i, és clar, sobretot en poemes de vituperi, amb el record dels personatges negatius, com podria ser Caïm.