{"title":"Labour market segmentation: the economic condition of independent professionals in Italy and Argentina","authors":"R. Semenza, S. Sarti","doi":"10.5565/REV/PAPERS.2578","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"L’article se centra en les condicions dels treballadors autonoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals esta vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una critica a la tradicional teoria de segmentacio, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressio de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig cami entre el mercat i la jerarquia, entre la internalitzacio de recursos humans i la subcontractacio. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador es si les condicions dels professionals independents (es a dir, «autonoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educacio mes alts i que treballen en els sectors de serveis avancats) son comparables amb les dels empleats (a Italia i l’Argentina). L’article investiga l’ingres laboral (com a variable dependent) per avaluar com aixo canvia considerant l’ocupacio (autonom o empleat) i les caracteristiques sociodemografiques (com a variables independents). La comparacio dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Italia. Malgrat els problemes de comparacio en la classificacio de les ocupacions, l’analisi destaca les diferencies entre tots dos paisos, vinculades a una expansio dissimil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractacio de competencies altament qualificades. A mes, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupacio, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que economicament se’n surten mes be, mentre que a Italia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educacio superior en tots dos paisos.","PeriodicalId":46175,"journal":{"name":"Papers-Revista de Sociologia","volume":"51 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.8000,"publicationDate":"2018-12-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"1","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Papers-Revista de Sociologia","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.5565/REV/PAPERS.2578","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"SOCIOLOGY","Score":null,"Total":0}
引用次数: 1
Abstract
L’article se centra en les condicions dels treballadors autonoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals esta vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una critica a la tradicional teoria de segmentacio, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressio de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig cami entre el mercat i la jerarquia, entre la internalitzacio de recursos humans i la subcontractacio. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador es si les condicions dels professionals independents (es a dir, «autonoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educacio mes alts i que treballen en els sectors de serveis avancats) son comparables amb les dels empleats (a Italia i l’Argentina). L’article investiga l’ingres laboral (com a variable dependent) per avaluar com aixo canvia considerant l’ocupacio (autonom o empleat) i les caracteristiques sociodemografiques (com a variables independents). La comparacio dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Italia. Malgrat els problemes de comparacio en la classificacio de les ocupacions, l’analisi destaca les diferencies entre tots dos paisos, vinculades a una expansio dissimil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractacio de competencies altament qualificades. A mes, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupacio, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que economicament se’n surten mes be, mentre que a Italia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educacio superior en tots dos paisos.