Juventud andaluza y emancipación. ¿Independencia residencial y/o autosuficiencia económica?

Abstract

L’actualitat espanyola es caracteritza per un retard en el calendari pel que fa a l’assoliment d’una emancipacio completa, consequencia d’un allargament del periode formatiu i d’una inestabilitat i una precarietat considerables en l’ocupacio, entre altres questions. Concretament, Andalusia es una de les comunitats autonomes amb mes problemes en aquest sentit —major nivell de desocupacio i de precarietat laboral, entre altres aspectes. L’objectiu principal d’aquest article es coneixer els factors que influeixen en la probabilitat que un jove s’emancipi. Per fer-ho, es proposa distingir, dins de l’emancipacio, quins son independents residencialment o economicament per esbrinar si hi ha diferencies en els factors que influeixen en el fet que un jove sigui independent residencialment i no economicament, i viceversa. S’ha utilitzat una base de dades de 2017, amb una mostra de 1.981 joves de 14 a 35 anys duta a terme amb el proposit de dissenyar el III Pla Integral de Joventut d’Andalusia. La regressio logistica multinomial ha estat la tecnica d’analisi utilitzada. Els resultats mostren que els joves que s’aproximen mes a la finalitzacio de la transicio de la joventut tenen mes probabilitats d’haver format una llar propia i de ser autosuficients economicament. No obstant aixo, aquells que encara estan formant-se o tenen intencio de reprendre els estudis, estan desocupats i no tenen descendencia ni intencio de tenir-ne, s’aproximen mes a formes d’independencia incompletes (residencial o economica) o be nul·les.