Nou realisme(s). Breu investigació teòrica

Abstract

Entre les diferents tendències de la filosofia contemporània, l'anomenat "nou realisme" és probablement un dels més interessants. El "Nou Realisme" no és simplement un "retorn" a la realitat, un reconeixement banal i trivial de l'existència del món extern. Més aviat, és un moviment filosòfic polèmic (i per tant polític) contra el monopoli teòric, especialment en la filosofia continental, governada pel discurs filosòfic postmodern. Per tant, el Nou Realisme és una espècie d'antagonista filosòfic de la postmodernitat. No obstant això, no podem reduir el Nou Realisme a la simple crítica de la postmodernitat. De fet, el Nou Realisme és un moviment filosòfic multifacètic i estratificat. Hi ha molts Realismes Nous diferents. Aquests Nous Realismes inclouen diferents autors, línies i camins d'investigació, units per la crítica de la postmodernitat, però distingits de moltes maneres. L'objectiu d'aquesta contribució és doble. En primer lloc, es rastrejarà breument la història teòrica del Nou Realisme. En segon lloc, es posarà l'accent en les temàtiques més importants del nou realisme i, al mateix temps, en les diferents teories filosòfiques (Ferraris, Meillassoux, Gabriel, Boghossian, Harman, Gratton) desenvolupades sota la denominació de "Nou Realisme"