LA CONSTRUCCIÓ DE LES CORPORALITATS A INFINITE JEST: DE L’ESTÈTICA DE L’ASSEMBLAGE A LA TRANSCORPORALITAT.

Abstract

El present article examina les representacions corporals en la novel·la Infinite Jest (David Foster Wallace, 1996) amb la guia d’algunes preguntes. Quina es la concepcio ontologica del cos que es soste en la novel·la? Quin es el paradigma relacional que des d’aqui es proposa? L’article s’obre amb l’analisi de la presencia d’algunes corporalitats considerades no normatives i la seva construccio –en primer lloc, els cossos malalts i discapacitats–, des dels principis de l’estetica de l’assemblage, de costat amb el dispositiu narratiu de la novel·la. Mes endavant, s’estudiaran alguns casos individuals amb l’objectiu de contrastar la hipotesi segons la qual el que hi ha en joc en l’obra es la reescriptura de la concepcio tradicional de la corporalitat, concebuda com a hermetica, autosuficient i sostinguda en els limits de la individualitat. Per reforcar aquesta idea es posara especial emfasi en la relacio amb els altres cossos i, particularment, amb les substancies additives: aquestes darreres permetran l’aproximacio a la idea de transcorporalitat, que es manifesta com a expressio superlativa del rebuig a la forma unitaria i tancada del cos.