{"title":"Indie or Mainstream? Tensions and Nuances between the Alternative and the Mainstream in Indie Games","authors":"Óliver Pérez Latorre","doi":"10.7238/A.V0I54.2818","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"L’emergencia dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 es un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definicio de l’ indie game , la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui mes complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream , els indie games presenten sovint hibridacions i ambiguitats entre el que es alternatiu i el que es predominant. En aquest sentit, aquest article preten questionar la conceptualitzacio nitida dels indie games com un genere oposat als videojocs mainstream , explorant les multiples tensions i matisos entre el que es alternatiu i el que es predominant que es poden identificar en els processos de produccio, la cultura i el disseny dels videojocs indie . La primera part de l’article se centra en aspectes de produccio i distribucio, com tambe en la construccio cultural i la legitimacio artistica de l’ indie game . A continuacio, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retorica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta analisi s’aplica als indie games que tenen exit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporania per mitja de les friccions entre cultura hegemonica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.","PeriodicalId":43230,"journal":{"name":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","volume":"1 1","pages":"15-30"},"PeriodicalIF":1.3000,"publicationDate":"2016-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"8","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Analisi-Quaderns de Comunicacio i Cultura","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.7238/A.V0I54.2818","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q2","JCRName":"COMMUNICATION","Score":null,"Total":0}
引用次数: 8
Abstract
L’emergencia dels indie games com a producte comercial des de l’any 2008 es un repte fonamental per als estudis contemporanis del videojoc. Quan encara no tenim una clara definicio de l’ indie game , la popularitat i la comercialitat d’aquests videojocs fan que sigui mes complex conceptualitzar-los. Lluny de constituir un model de videojoc «pur», completament separat de l’esfera mainstream , els indie games presenten sovint hibridacions i ambiguitats entre el que es alternatiu i el que es predominant. En aquest sentit, aquest article preten questionar la conceptualitzacio nitida dels indie games com un genere oposat als videojocs mainstream , explorant les multiples tensions i matisos entre el que es alternatiu i el que es predominant que es poden identificar en els processos de produccio, la cultura i el disseny dels videojocs indie . La primera part de l’article se centra en aspectes de produccio i distribucio, com tambe en la construccio cultural i la legitimacio artistica de l’ indie game . A continuacio, s’analitza el disseny dels indie games inspirat en Kellner (1995) i basat en la retorica procedimental (Bogost, 2006; Flanagan i Nissenbaum, 2014). Aquesta analisi s’aplica als indie games que tenen exit comercial, considerant-los un objecte d’estudi particularment interessant per a explorar i entendre la cultura contemporania per mitja de les friccions entre cultura hegemonica i contracultura, progressisme i conservadorisme, capitalisme i anticapitalisme, i la manera com es conceben aquestes nocions.