Quotative Inversion in Peninsular Portuguese and Spanish, and in English

Abstract

Els parentetics de citacio es caracteritzen per presentar un complement elidit i, en funcio de la llengua, per poder invertir el subjecte. Aquest article dona prou evidencia a favor de la idea que la citacio no s’origina com a part del complement del parentetic. Ben al contrari, el parentetic es un adjunt de la citacio i pot ocupar diferents posicions dins seu. D’aquesta manera, com a analisis anteriors, es considera que l’objecte elidit es una variable lligada per un operador buit que pot ser recuperat per la citacio. L’obligatorietat de la inversio del subjecte als parentetics del portugues europeu i de l’espanyol peninsular es el resultat de restriccions estructurals sobre el focus: en aquestes llengues el focus informatiu, nomes es troba en les posicions postverbals, ja que el focus desplacat al principi es interpretat com a contrastiu. Pel contrari, a l’angles, el focus preverbal no es nomes contrastiu sino que tambe pot ser informatiu, que de fet es el patro mes habitual. Tot i aixi, l’angles permet focus informatiu en posicio postverbal en algunes construccions, com, per exemple, la inversio de citacio.