'Dar/donar" i "fer + substantiu psicològic" en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramàtica de construccions

Abstract

Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicologic en catala antic i medieval tenen una distribucio diferent a la que es dona en catala actual. Concretament, actualment s’hi observa una predileccio per l’us del verb fer, tria que contrasta amb altres llengues, com ara el castella: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·∙m fa paor” al costat de “los que·∙t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicologic i donar+substantiu psicologic en catala antic i medieval (ss. XIII-­‐‑XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines son les construccions primitives de que parteixen aquestes construccions i quin es el proces pel qual esdevenen aptes per a l’expressio de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferencia actual per fer es causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la frequencia d’us. En aquest sentit ens han estat utils els conceptes proporcionats per la Gramatica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).