{"title":"El conflicte d'interessos en el Parlament","authors":"Catalina Ruiz-Rico Ruiz","doi":"10.2436/RCDP.I56.2018.2976","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"La finalitat d'aquest estudi s'orienta a la normativitzacio del conflicte d'interessos en els parlaments be a traves de mecanismes de self restraint o externalitzats. El seu plantejament se centra en la ineficacia de les respostes actuals al conflicte d'interessos (declaracions patrimonials, regim d'incompatibilitats, regulacio de lobbies ). Per aquesta rao, es fonamenta la translacio a l'escenari parlamentari de les solucions juridiques del Dret comparat (Codis de conducta parlamentaris, deure de lleialtat), de l'ordenament privat (deure d'abstencio, anul·lacio de l'acte, rendicio de comptes...) i l'aplicacio analogica dels principis de bon govern previstos per als alts carrecs. De la mateixa manera, la projeccio penal del conflicte d'interessos com a substrat de delictes de corrupcio pressiona per a la tipificacio d'aquesta figura en seu parlamentaria. Les anomalies i disfuncions del poder representatiu constitueixen una llacuna parlamentaria d'obligada i eficac resposta juridica.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"177-197"},"PeriodicalIF":0.3000,"publicationDate":"2018-06-20","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Revista Catalana de Dret Public","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I56.2018.2976","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"LAW","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
La finalitat d'aquest estudi s'orienta a la normativitzacio del conflicte d'interessos en els parlaments be a traves de mecanismes de self restraint o externalitzats. El seu plantejament se centra en la ineficacia de les respostes actuals al conflicte d'interessos (declaracions patrimonials, regim d'incompatibilitats, regulacio de lobbies ). Per aquesta rao, es fonamenta la translacio a l'escenari parlamentari de les solucions juridiques del Dret comparat (Codis de conducta parlamentaris, deure de lleialtat), de l'ordenament privat (deure d'abstencio, anul·lacio de l'acte, rendicio de comptes...) i l'aplicacio analogica dels principis de bon govern previstos per als alts carrecs. De la mateixa manera, la projeccio penal del conflicte d'interessos com a substrat de delictes de corrupcio pressiona per a la tipificacio d'aquesta figura en seu parlamentaria. Les anomalies i disfuncions del poder representatiu constitueixen una llacuna parlamentaria d'obligada i eficac resposta juridica.