A semantic approach to auxiliary selection with German verbs of motion. An empirical study

Abstract

Els verbs de manera de moviment de l’alemany poden agafar haben ‘haver’ i sein ‘ser’ com a auxiliars de perfet. Recentment s’ha proposat que, en aquests casos, la seleccio de l’auxiliar ve determinada pel tret [locomocio]: el marcatge positiu d’aquest tret activa l’us de sein ‘ser’ i el negatiu implica l’us de haben ‘haver’ (Randall 2007). En aquest treball explorem la nocio de locomocio des d’una perspectiva semantica. Exposem els resultats d’una prova de judici d’acceptabilitat i mostrem que alguns verbs de manera de moviment s’associen mes tipicament amb [+locomocio] que d’altres en funcio de la prominencia de la direccionalitat associada a la semantica del verb. Tot i aixo, argumentem que la locomocio no es una propietat intrinseca dels verbs, sino mes aviat de les construccions (Goldberg 1995), que imposen una interpretacio semantica especifica dels verbs.