Barcelona encantada en el mirall de la novel·la

Abstract

La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empiricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme es intervencionista, la novel·la posa mes atencio en la dimensio subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescencia, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientacio i en els replecs psicologics de l’accio. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepcio de la novel·la historica) privilegia l’espai urba. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat te en la literatura catalana una amplia representacio en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporanies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris previament mitificats. Hi ha una clara predileccio per una franja historica d’aproximadament un segle i mig i, en aixo, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refa de la greu crisi economica i que protagonitza la primera gran crisi politica de l’estat postfranquista, el cronotop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memoria historica de la rosa de foc o de les dictadures. Pero atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneitat.