{"title":"La ciutat il·luminada. València en els textos de Max Aub.","authors":"Jesús Peris","doi":"10.28939/IAM.DEBATS.132-2.3","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"La ciutat de Valencia apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la decada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto magico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representacio, com es la Valencia representada, quins son els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; es a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el planol de la ciutat recordada amb sorprenent precisio, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc i de persona. Comprovarem tambe com escriu el contrast entre aquesta ciutat i la Valencia real que visita el 1969 i que descriu en el seu diari espanyol, La gallina ciega. L’escriptura de l’impacte ens permetra comprovar el significat que la ciutat imaginaria te en la seua obra. Valencia, la ciutat il·luminada, travessada per l’olor de les magnolies i de la flor del taronger, on l’autor va estudiar el batxillerat, es l’escenari del paradis perdut de la infantesa, i tambe del projecte col·lectiu. El planol de la ciutat perduda es on es va fer realitat la Segona Republica espanyola, on la comunitat imaginaria es va actualitzar vinculada a la memoria sentimental i familiar. Va ser alli on el projecte col·lectiu es va fer vivencia i emocio i aixi apareix representada en les ficcions escrites des de l’exili.","PeriodicalId":42203,"journal":{"name":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","volume":" ","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2018-10-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Debats-Revista de Cultura Poder i Societat","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.28939/IAM.DEBATS.132-2.3","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"SOCIAL SCIENCES, INTERDISCIPLINARY","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
La ciutat de Valencia apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la decada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto magico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representacio, com es la Valencia representada, quins son els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; es a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el planol de la ciutat recordada amb sorprenent precisio, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc i de persona. Comprovarem tambe com escriu el contrast entre aquesta ciutat i la Valencia real que visita el 1969 i que descriu en el seu diari espanyol, La gallina ciega. L’escriptura de l’impacte ens permetra comprovar el significat que la ciutat imaginaria te en la seua obra. Valencia, la ciutat il·luminada, travessada per l’olor de les magnolies i de la flor del taronger, on l’autor va estudiar el batxillerat, es l’escenari del paradis perdut de la infantesa, i tambe del projecte col·lectiu. El planol de la ciutat perduda es on es va fer realitat la Segona Republica espanyola, on la comunitat imaginaria es va actualitzar vinculada a la memoria sentimental i familiar. Va ser alli on el projecte col·lectiu es va fer vivencia i emocio i aixi apareix representada en les ficcions escrites des de l’exili.