Hacia un urbanismo renovado para la recomposición de la metrópolis. Inercias y disrupciones de la nueva ecometápolis

Abstract

Davant dels multiples i impostergables desafiaments dels equilibris planetaris i el seu efecte sobre els models territorials, l'article proposa orientacions per a la gestio de les transformacions en clau de regeneracio metabolica de la metropolis contemporania. La transformacio parteix de considerar el territori com un be finit que implica la preservacio dels espais oberts no antropitzats i una major optimitzacio de l'espai urbanitzat. Una gestio mutualizadora que combini les sinergies i mutualizaciones sense dualitzar i confrontrar l'urba i el rural, sino que mes aviat botiga a conviure, compensar, cooperar. A partir de la reflexio i l'analisi de la questio de la forma urbis contemporania, l'article proposa linies de treball per a l'ordenacio territorial, la planificacio urbanistica, el pla i els projectes des d'una perspectiva interdisciplinaria. Una contribucio que preten fer avancar la nostra practica cap a un urbanisme realment holistic i hiperdisciplinar. Un urbanisme renovat des dels noves directrius estrategiques, bases projectuals i accions concretes basades en principis de el metabolisme social per a la recomposicio de la metropolis cap a una nova ecometapolis ja en proces. Mes enlla de la polis, la metapolis. Mes enlla de la ciutat maquina economica, la biociudad al seu territori bioregional.