L’extremisme violent: un repte per al feminisme pacifista

Abstract

Seguint els passos de les iniciatives i el pensament antibel·licistes de pensadores i grups de dones molt diversos que van arrancar fa mes d’un segle i constitueixen una tradicio de feminisme pacifista, el dret de les dones a participar en els processos de pau va ser finalment reconegut i impulsat per la comunitat internacional en la Resolucio 1325/2000 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. L’impacte positiu d’aquesta participacio es tradueix en diversos exits: l’inici de la negociacio o la represa despres de l’estancament, la duracio de l’acord, l’ampliacio dels temes abordats en la negociacio i el fet que es tinga en compte el genere en els assumptes abordats. En les ultimes decades, la violencia armada contra la poblacio ha adquirit noves caracteristiques: la majoria dels conflictes armats actius en el mon son interns i l’extremisme violent (EV) afecta tant el Nord com el Sud Globals. L’article aborda el canvi que suposa per al feminisme pacifista la irrupcio de l’EV, els reptes que planteja i els nuclis de debat, estrategies i accio que creixen en un escenari de ciberactivisme globalitzat.