Revisiting Top-Down Primary Stress

Abstract

La teoria metrica admet diferencies entre l’accent primari i el no primari, de vegades dins la mateixa llengua. En les teories serials, aixo ha comportat sovint un enfocament parametric de la derivacio: algunes llengues comencen per dalt ( top-down ), amb l’assignacio de l’accent primari en primer lloc, mentre que d’altres comencen per baix ( bottom-up ), en les quals la construccio del peu precedeix l’assignacio de l’accent primari. Aquest article examina dues llengues (cahuilla i yine) que han estat considerades top-down en la teoria metrica basada en regles, i demostra que cap de les dues requereix aquest tipus d’analisi en el marc del serialisme harmonic, una versio derivacional de la teoria de l’optimitat. Prenent aquestes llengues com a base, l’article soste que la nocio general i intuitiva del que fa que una llengua sigui top-down —l’accent primari independent del no primari— es massa simplificada. Els casos estudiats palesen la importancia del marc teoric adoptat i de les prediccions tipologiques en l’establiment de l’ordre d’assignacio de l’accent primari i no primari. L’argumentacio culmina amb una relacio concisa dels criteris especifics per a establir els requisits d’una derivacio top-down dins el serialisme harmonic.