{"title":"Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)","authors":"Xavier Sànchez Sancho","doi":"10.1344/CERCLES2020.23.1010","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"El cap politic com a maxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a traves dels seus actes incidia sobre l’opinio publica d’una manera que ni les societats patriotiques, ni cap espai de confluencia social d’activitat politica, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiastica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoia les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicara que a mesura que la tensio social i la desobediencia clerical van anar creixent, hi va haver una major imposicio del cap politic sobre l’arquebisbat de Tarragona.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Cercles-Revista d Historia Cultural","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2020.23.1010","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"HISTORY","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
El cap politic com a maxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a traves dels seus actes incidia sobre l’opinio publica d’una manera que ni les societats patriotiques, ni cap espai de confluencia social d’activitat politica, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiastica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoia les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicara que a mesura que la tensio social i la desobediencia clerical van anar creixent, hi va haver una major imposicio del cap politic sobre l’arquebisbat de Tarragona.