“Déu lo í perdó tot ý·l tinga en la sua santa glòria”. Al·lomorfia i reanàlisi en el pronom de datiu singular li i en el neutre ho en català antic

Abstract

En aquest treball abordem l’al·lomorfia del datiu singular li i del pronom neutre ho en les combinacions d’acusatiu de tercera persona o neutre i datiu en catala antic. Tradicionalment, s’ha assumit que el datiu li adopta l’al·lomorf /i/ per motius eufonics quan es combinava amb l’acusatiu de tercera persona. Aixi mateix, per analogia amb la combinacio de l’acusatiu masculi de tercera persona amb l’al·lomorf /i/ de datiu singular, es considera que el pronom neutre ho (< HOC ) adopta l’al·lomorf lo en les combinacions /loj/ i /li/ . A partir de l’analisi qualitativa i quantitativa de les dades que proporciona el Corpus Informatitzat de Catala Antic (CICA) de les diverses combinacions flexives de “lo + li”, “lo + hi” i “li + ho”, aquest treball permet comprovar que la hipotesi eufonica tradicional no es pot admetre sense discussio. En el cas del datiu, junt amb el condicionament eufonic, cal tenir en compte el reforc que representava la productivitat funcional del pronom adverbial hi (< IBI ). Quant al pronom neutre, les dades permeten postular l’existencia des dels origens d’un al·lomorf lo (< ILLUD ) al costat de ho